"Oinsa bele hili opsaun ba moris"

Fasil la halimar ita atu hili Mutin ka Metan tanba ida nee opsaun nebe klaru maibe, difisil tebes wainhira atu bele hili opsaun iha mutin no mutin ka metan no metan tanba ita lahatene diferensa iha nebe. iha kondisaun hanesan nee dala barak halo ema sai traidor ba nia aan no dala barak sakrifisiu opsaun sira nebe iha no la afeta diretamente ba nia aan atu nia labele sai vitima ba kondisaun nee, maibe moris nee perisija hili parte ida nebe mak diak no los ba ita ida-ida nia aan tanba hakarak ka lakoi imposibel ita atu sai traidor too mate. wainhira ita labarani hili ona opsaun hirak nebe mak iha, ita dala barak tabele subar iha ema seluk nia moris, wainhira ema nee susesu ita mos basa liman tuku karas dehan hau mos ida hotu maibe, wainhira ema nee monu ba susar ita komesa nega no lakaoi hola parte ona no sub-subar hadook-aan atu la bele hetan moe mos, aat liu tan komesa uza monabra oi-oin hodi hamosu hanoin publiku nebe mak negativu konaba ema nee atu ema hotu hamoe no hamonu dignidade tomak iha ema seluk nia matan....Kuitadu...!!! ema nebe mak firmi no hili parte ida maske hela iha opsaun mutin no mutin ka metan no metan nia laran ema nee mak sei sai manan nain ba moris nee no too ikus istoria sei konta tuir husi jerasaun ba jerasaun maske ruin mohu hotu ona. tuir lolos asaun saida deit mak ema ida halo laos tanba buka naran ka buka oin maibe lolos nee ema nee hatene ona ninia aan hanesan ema no rekunyese nia an tomak nudar ema nebe iha abilidade atu halo hahalok positivu ruma iha moris hodi fo influensa positivu ba ema seluk atu bele dudu lalais hanoin konstrutivu hodi hamosu mudansa ba ema tomak nudar sosiadade. hamosu hanoin atu tau ba iha asaun nee susar los tanba ema seluk sempre uza limitasaun sai hanesan barera atu hases an atu lakoi lori naha responsabilidade nee hamutuk maibe hili dalan atu hateke deit no koko hamonu liu husi asaun nebe mak la favorese ita ema atu halo. iha tempu ukun aan nee ita merese ona sai objetu ba moris no sai autor ba asaun dezemvolvimentu hotu hodi hatudu ba ema hotu katak ita laos iha deit kapasidade atu halo agregasaun fizika maibe ita mos iha kapasidade, matenek no iha mentalidade nebe mak diak atu hamrik iha oin hodi sai autor prisipal iha nivel munisipiu too iha ita nia suco rasik. too ona tempu ita husik mentalidade atan no mentalidade instan ita persija tama iha prosesu tomak husi hahuu too remata, ita la iha razaun atu hakiduk tanba la iha istoria traidor konaba ita husi jerasaun ba jerasaun. iha tinan hirak nia laran ita prepara an hodi kria kondisaun rekursu ema nebe mak forti no oras nee ita iha ona natoon atu hahuu dadaun sai autor ba prosesu dezemvolvimentu tomak. hakuak boot ba ita hotu.

Foho Lour Nia Mehi

Hau mak naran foho Lour nebe mak hamrik firmi iha Suco Lour 

hei oan doben sira saida mak o hanaoin konaba hau wainhira o halao o nia estudu...?

mehi ruma fanun o iha o nia toba kalan nebe mak fo mata dalan ba o atu bele hanoin no halo obra ruma nebe mak fo benefisiu ba rai nebe hakiak no haboot o ...?

Hau foho Lour sei hamrik firmi nafatin iha rai Lour nee hodi hein ita boot sira atu bele fila mai no halo buat ruma nebe mak halo ema hotu sei halai mai buka hau.

hau foho lour tau aten barani ba imi ida-ida atu bele hasoru dezafiu tomak iha imi nia luta buka moris diak.

Hau foho Lour tau matenek no neon nain ba imi ida-ida atu bele sai matenek  no neon nain liu tan hodi bele sai ema nebe briliante iha rai Timor tomak.

Hau foho Lour tau hau nia forsa tomak iha imi nia isin lolon tomak atu ita boot sira hotu ida mos labele monu iha prosesu luta, buka matenek, no lao lemo to rai hotu.

Hau foho Lour sakrifika ona hau nia aan tomak iha prosesu luta ba ukun rasik aan komesa husi luta Dom Boaventura, Invazaun Indonezia no ikus liu iha tinan 1999, Hau foho Lour ho aten barani firmi nafatin too ohin loron no prontu nafatin satan tentasaun hotu  iha imi nia moris tomak.

tanba nee Hau foho Lour tau responsabilidade tomak ba Lour oan sira hotu atu kontinua hau nia asaun eroi nee hosi zerasaun ba zerasaun iha matenek no neon nain.

hau fiar tau responsabilidade tomak iha imi hotu atu hadia rai ida nee ba moris diak.

Se O dubidas hela ho Lia Los nebe iha diak liu lalika halo Asaun

Lolos nee iha situasaun saida deit no ho razaun saida deit ema seluk labele sai vitima ba interese pribadu. Dala barak tanba interese falsu ita tau lia los hanesan kurtina hodi taka netik hakarak nebe naksubar hela. Wainhira hetan ona oportunidade no iha ona poder, interese pribadu ka hakarak nebe naksubar hela komesa hatudu aan ba ema hotu, liu husi halimar poder hodi halibur riku no soin nebe laos ninia direitu hodi fo satisfasaun baa ninia kanten hodi haluha moe no hamonu dignidade tomak nudar ema. Abraham Lincoln hateten katak," atu sukat ema ninia karakter persija fo poder" hodi nunee bele hatene ema nee oinsa uza ninia poder. Ita aprende experiensia barak ona hosi rai laran rasik no mos husi rai liur, saida mak akontese wainhira ema iha ona poder...? Hariku aan, haluha aan, kanten no sai mafiozu ba ninia maluk rasik. Oras nee dadaun ita tama ona ba tempu prapaska lembra fali tok hahalok sira liu ba, se ema ruma sai ona vitima ba o nia interese pribadu entawn ba husu diskulpa hodi nunee labele sai naha todan ba o nia zerasaun. Se iha tinan ida nee seidauk iha ema ruma mak sai vitima ba o nia interese pribadu entaun agradese wain ba Maromak nebe fo ona nia Esperitu atu o la monu ba manobra mundu nebe mai ho moda oi-oin, nunee mos husu nafatin Nai fo iis santu hodi o sai ezemplu diak ba aan rasik no ema seluk.

Iha kondisaun balu ita ema hakarak tau aan hanesan ema nebe importante liu duke ema seluk, nee hanesan hatudu ona kanteen ba popularitas hodi ema seluk tau atensaun no fo poder nebe nia persija ba ninia intetese pribadu, tanba kondisaun riil agora ema barak gosta hatudu saida mak nia halo atu ema seluk rekuiyese nia mak bele no hatene hodi nunee ema seluk laran monu hodi fo poder maske depois nunee sei la kuinyese malu tan no haluha katak uluk simu poder husi se. 

Iha sorin seluk ita ema mos hakarak los hela deit no la simu wainhira ema ruma kestiona konaba frakeja balun nebe akontese no ita tau ema nee hanesan inimigu, maibe lolos nee fo agradese tanba iha ema balu nebe sei tau matan ba o nia frakeja hodi la husik o monu leet deit. Ema nebe hare hetan ita nia frakeja nee lolos nee "konsultan gratuita" nee tuir Ahok (Governador Jakarta) nia hanoin. 

Iha situasaun balu mos ita ema tau aan hanesan perfeitu liu tanba nee wainhira maluk ruma husu ita nia supporta liu husi hanoin balu, maibe dala barak ita kritika no aat liu tan ignora nia nudar ona ema. 

Ikus mak nee hanoin saida deit, liafuan saida deit, hahalok saida deit mak o hanoin, hateten ka halo atu diak ka aat too ikus sei hetan konsekuensia maske iis besik kotu ona, tanba moris nee la tolera se deit iha mundu nee. Se halo diak simu konsekuensia diak, se o halo ladiak maka o sei simu konsekuensia ida ladiak nee. Jesus deit maske Maromak oan simu konsekuensia tomak husi moris iha mundu wainhira atu fila ba Nia Aman nia Sorin Kuana. Bondia maluk sira hotu (6315).

Ezemplu: PROPOSAL

PROPOSAL

PROMOVE PAZ NO DEZEMVOLVIMENTU LIU HUSI KULTURA TARA BANDU IHA SUCO LOUR

ASSOSIASAUN ESTUDANTE NO JOVENTUDE SUCO LOUR (AJESL)

Hatoo ba GIZ Timor Leste

CONTACT PERSON

DUARTE AFONSO DE ARAUJO

Hp +670 7585 6851

Rua : Martires Da Patria Aimutin Dili TIMOR LESTE.

LOUR-BOBONARO, TIMOR-LESTE

2015

Sumariu Ezekutivu

Dame sai hanesan fator determinante ba prosesu dezemvolvimentu iha sosiadade nia leet, komesa husi nivel nasional too iha nivel lokal li-liu iha area rurais sira. Oras nee dadaun iha area rurais sei mosu disintendementu entre grupu, partidu politiku, no suco vijinyu sira nebe dala barak halo komunidade iha area rurais moris iha kondisaun tauk no senti la livre hodi halao atividades lor-loron nebe afeta diretamente ba prosesu dezemvolvimentu iha Suco laran. 

Wainhira liu tiha krizi militar iha tinan 2006 komunidade iha area rurais sei moris iha situasaun konflitu nia laran entre grupu no partidu politiku sira nebe hafahe no hatauk komunidade distritu rua iha area frontera Bobonaro no Suai nebe vijinyu ba malu, li-liu iha suco Lour no suco Vizinyu sira hanesan Lepo, Lour II, Fatuletu, Sibuni, Molop, Walgomo no Aiasa. Kauza husi situsaun nee rezulta ona ema nain lima mak mate iha tinan 2009 nain tolu iha Suco Lour feto rua no suco sibuni feto ida, no iha 2014 mate nain rua iha suco Lour II mane ida no Suco Fatuletu feto ida. Ho situasaun real ida nee AJESL iha inisiativa Hakarak implementa Programa PROMOVE PAZ NO DEZEMVOLVIMENTU LIU HUSI KULTURA TARA BANDU IHA SUCO LOUR nebe involve mos suco Vizinyu sira nebe temi ona iha leten. Tanba nee AJESL persija osan ho montante USD 15.000 (Rihun Sanulu resin lima Dolar Amerikau) hodi fasilita implmentasaun programa nee too remata durante tinan ida nia laran. 

Program paz no dame nee presija tebes implementa imidiata tanba tensaun konflitu ass tebes iha suco Lour no suco vizinyu sira tanba oras nee dadaun komunidade moris iha situasaun tauk nia laran no la bele halao atividades lor-loron hanesan bai-bain. Progama nee AJESL sei realiza iha tinan ida nia laran hodi responde imidiata hodi prevene konflitu sae aas tan iha komunidade nia leet. Hodi nunee bele kria situasaun hakmatek no hametin unidade no fraternidade entre komunidade iha area rurais. Wainhira programa nee remata AJESL sei halao evaluasaun ba atividades tomak durante tinan ida hodi haree rezultadu implementasaun programa Promove paz nee.

Introdusaun

Wainhira liu tiha krizi nebe mosu iha fulan Maiu 2006 konflitu nebe mak mosu entre ema timor oan envolve mos grupu oi-oin nebe mak fahe ema timor oan hotu ba grupu-grupu hanesan etniku, partidu politiku no grupu arte marsiais. Situasaun nee hamosu konflitu nebe mak halakon unidade no fiar ba malu hanesan maun alin iha familia laran entre vizinyu no komunidade. Situasaun nee afeta barak no involve ema foinsae sira komesa husi nivel nasional too iha suco sira no hamosu situasaun tauk diskunfia malu too ohin loron, liu-liu iha area rurais nebe sei mosu disintendementu entre grupu nebe halo komunidade la hakmatek no senti laseguru atu halao aktividades lor-loron.

Kausa husi situasaun iha leten suco sira iha area sub-distritu Bobonaro no Sub-Distritu Zumalai nebe mak dok husi centru villa hanesan komunidade suco Lour sei moris nafatin iha situasaun violensia, tauk no intimidasaun nia laran komesa husi tinan 2009 too 2014 nebe mak rezulta ona ema nain lima (5) mate feto hat (4) no mane ida (1) tanba deit deferensa idea iha grupu, partidu politiku sira no problema sira seluk iha komunidade nia leet.

Objetivu principal husi AJESL atu promove dame no dialogu iha komunidade nia leet, atu ema hotu bele partisipa aktivu iha prosesu tomak ba dezemvolvimentu nasional. Asosiasaun hamrik hanesan fontes ida entre nasaun, komunidade, no leader lokal sira hodi haforsa ema hotu nia partisipasaun iha prosesu tomak hodi sai husi situasaun nebe mak la atribui ba dezemvolvimentu nasional. Assosiasaun dala barak halao ona aktividades dame iha komunidade komesa husi nivel distritu, Sub-distritu no suco’s sira hodi fo kapasitasaun nebe adekuada hodi asegura kontinuasaun dezemvolvimentu iha area rurais sira. Assosiasaun mos iha ona esperiensia no hetan ona kapasitasaun iha nivel nasional no internasional iha area dame no dezemvolvimentu tanba Assosiasaun nee kompostu husi joventude no estudante Universitariu nebe mak oras nee halao hela estudu iha area oi-oin iha rai laran no rai liur. AJESL mos iha ona esperiensia halo parseria ho GIZ hodi halao aktividades kapasitasaun iha area edukasaun ba komunidade iha area rurais li-liu iha Suco Lour nebe mak halao iha tinan 2012. 

AJESL iha ona misaun no vizaun atu promove dame iha komunidade nia leet atu asegura joventude no komunidade nia moris iha hakmatek no armonia nia laran, hodi responde ba mandatu nasaun nian AJESL iha inisiativa halao programa Promove Paz hodi harii Dame iha suco Lour no suco vizinyu sira hanesan Suco Lepo, Lour II, Sibuni, Molop, Walgomo, no Aiasa. Liu husi program Promove Paz nee AJESL hakarak ajuda leader lokal sira hodi rezolve problema nebe rezulta halakon ona ema lubuk ida nia vida too oras nee. 

Wainhira atu hakerek proposta ida nee AJESL mos konsulta ona ho komunidade iha Suco lour no Suco Vizinyu sira no bazeia ba oserbasaun direta nebe halao iha fulan rua kotuk ba no lider lokal sira fiar no suporta hodi halao aktidades harii dame iha suco lour hodi involve lider lokal sira husi suco vizinyu liu husi Dialogu no Tara Bandu hodi asegura komundade bele moris hakmatek no respeitu ba malu hanesan maun alin iha sosiadade nia laran.

Objetivu, Indikador, Impaktuno Aktividades husi programa harii dame iha Suco Lour:

OBJETIVU:

1. Atu komunidade iha area rurais sira bele moris hamutuk no la iha tan odi vingansa ba malu no moris iha dame no paz nia laran.

2. Atu promove fraternidade no unidade iha komunidade liu husi Mediasaun, Dialogu no Tara Bandu.

3. Atu fo asitensia ba komundade no lider lokal sira hodi rezolve problema nebe bele hamosu konflitu iha komunidade nia leet.

4. Hasae kapasidade no kooperasaun entre komunidade sira iha area rurais hodi fo liman ba malu atu halao dezemvolvimentu rural.

5. Hasae konsiensia komunidade nian hodi asegura dezemvolvimentu Nasional.

INDIKADOR:

1. Komundade sira iha area rurais partisipa aktivu iha prosesu mediasaun, dialogu Tara Bandu iha esperitu dame nia laran no moris iha Unidade, serbisu hamutuk, respeitu malu.

2. Partisipasaun husi feto 30%

3. Komunidade sira kompriende no hatudu sira nia maturidade hodi rezolve problema entre sira iha suco laran no suco seluk.

4. La iha ona odiu no oho malu iha suco laran no ho suco seluk.

IMPAKTU

1. Hasae partisipasaun iha dezemvolvimentu, Antusismu no konsiensia  husi komundade hodi involve iha prosesu dezemvolvimentu iha dame no paz nia laran.Increased trust to the peace-building  efforts of the parish, Community and Local Leader

2. Harii fraternidade no unidade entre komunidade sira iha rea rurais.

3. Dezemvolve konyesementu, kapasidade, fiar malu entre komunidade.

4. Haforsa Organizasaun AJESL iha komunidade nia leet.

ACTIVIDADES:

1. Mediasaun halao durante fulan rua Agostu-Setembru 2014

2. Dialogu halao durante fulan rua Outubru-Novembru 2014

3. Tara Bandu halao durante fulan rua Dezembru- Janeiru 2014

(Duarte Afonso de Araujo)

Xefi AJESL

Kondisaun Estrada Suco Lour

Ida nee kondisaun estrada nebe liga Suco Lour, Lepo no Karbau, Lourba no Bobonaro. kondisaun estrada nee susar tebes transporte atu tama iha tempu udan. 

Sala Hanorin EP Lour.

Kondisaun EP Lour Nebe Tuan no aat

Kondisaun sala hanorin EP Lour nebe konstrui iha indonezia tempu komesa aat ona. espera iha tempu badak governu liu husi Ministeriu edukasaun bele halo renovasaun hodi hasae kualidade edukasaun iha Suco lour.

Ceremonia Graduasaun Lour oan ida iha area Edukasaun (Fizika)

Aluta.........................Continua...........

Ceremonia agradesimentu ba graduasaun Humbertu da Costa Moniz iha 2012 husi UNTL, ho graduasaun nee espera katak ba oin Lour oan barak mak hetan motivasaun hodi hakaas an hodi estuda no inan aman mos badinas dudu oan sira ba eskola hodi hetan susesu no hadia moris familia no Suco Lour.

Iha tinan 2012 Lour oan ida (Humbertu da Costa Moniz)hetan graduasaun iha area Edukasaun spesializasaun iha Fizika husi universidade nasional Timor Leste.

Foto Hamutuk ho maun Joao iha Ceremonia Agredisimentu graduasaun.

Han Hamutuk iha ceremonia graduasaun Abetu.